ROMANIC EXTREM 2017 (2-04-2017)

Comencem el matí  emboirat  i fred  però amb una  previsió de  sol i calor.  Una molt bona representació  del  club a falta de la  gent que  aquella hora ja  corrien la  marató.

Com  sempre i ja sembla que va lligat a la  romànic  fantàstica  organització amb uns  controls mes que amables i  tots els serveis   que es poden demanar. 

Una  mica  la descripció de la cursa  era  la següent:  uns 3 km de planer  ample  per  posar  cadascú al seu  lloc, una  pujadeta per  anar agafant  calor i després pujada suau  fins  km 7,5 . Aquí  comença la  pujada en serio  però  tothom te   cames  fresques. Una  vegada dalt a Sant Tomàs  una  baixada  gens  corrible  perquè la pendent molt pronunciada, 5º  mes de pendent i  era barranquisme  en comptes de trailrunning.  Arribem  hostal  VAll del  Bac  amb  un avituallament  perfecte i comencem a enfilar el   coll de la Barcadura,  aquí es comencen a notar els  km  i la  calor. Una  vegada  dalt   baixada   maca  a full  a  l'espera  del  regal d'aquesta edició d'en David  Darné, la  Carena de  Puigsolana  que  tot i ser  curta es va fer  una mica  llarga.  un descens   molt  maco i  quan ja  veus  els dipòsits de la  fabrica zoetis  un segon regal, desviament a l'esquerra  i  2  km de  camp quan ja senties   els altaveus i no  quedaven gaires  cartutxos.  Resumint  un recorregut molt  maco  (apart de la  baixada  temerària).

 Tot  apunt???

Sortida   de  tot el  "pelotón"

Un   cop  mes  només  elogis i orgull de  tenir  aquesta   cursa  tant a la vora  de  casa  i de la  gent  que l'organitza i que hi col·labora. 

Ara  ja  la pròxima   la trailwalker de Vitòria  el  20 de Maig. Entremig no se  si  caurà alguna  cursa mes.

MARATO BARCELONA (12-03-2017)

Despres de no  poder  participar el 19/2  a la  marató de Sevilla,  l'Albert  Pararols  hem  va  convidar  a  fer la  marató de Barcelona apretant  un  grup  de  persones  amb  cadires de  rodes. 
En un  primer  moment  vaig  pensar que era un  repte  per  mi  però la  veritat es  que el resultat  ha estat una de les millors experiències  que  he  disfrutat  amb aquest  meravellos  esport  individual  fins aquest   dia.
Fins  avui  tot era  mirar  crono, ritme de  cursa,  concentració,   temps.   Això ha estat  molt diferent poder  compartir   aquesta  marató amb  vosaltres   ha  estat   lo màxim. M'han  ensenyat  que  puc  correr  amb les  meves  cames per una altre  persona.
 Fer   tots  aquets  km    sentint anims  de per  totes  bandes  això  no ho ha  sentit  ni el guanyador de la  Marató. ( clar que ell  no  tenia  la   Pilar que es la  que  mes  va  animar al  públic.
Serà una  entrada de  blog  curta  però  la  activitat mes intensa  i gratificant que   he experimentat.
L'any  vinent ja no  serà  un repte d'apretar  persones amb  cadira de rodes  sino que  serà  fer una  marató  amb  uns  companys   i disfrutar-la   amb  grup. 

Que  gran  que ets  Pilar

Gràcies  a  tots. Albert  PArarols ,  companys de club i  familiars i amics  de  Pilar,Martí, Marc i Angel

FINS  L'ANY QUE BE

1ERA MITJA MARATO FIGUERES (04-12-2016)

Aquest passat diumenge  vaig participar a la  1era  Mitja marató  de Figueres.  En principi   vaig plantejar-la  com un entrenament per  marató i la intenció era  anar a  ritme de  marató però  allo  que passa  quan et penjen el dorsal es que et vas animant i .....
El  dia era  gris i plujòs però per  sort no  feia el vent que  sol fer  en aquesta  comarca.
Varem acabar els 21.098 m  un total de 392  corredors i  vaig quedar 77 de la general  amb un temps de 1:31:30.

Del club una  bona  representació en la  que  cal destacar el 3er lloc de l'Esther Canalies i la seva  MMP.

En aquesta  mitja  feien el  1e km llançat on  donaven  un premi al  primer que hi passes i  acabés en menys de 1:40. El meu  temps  el  1er km  va ser  de  3:57.

Al resum final  content de  la cursa  que no pensava acostar-me a aquest  temps  i  molt content  també   per la  genial  organització.   Esperem l'any  que be  poder  tornar-la a fer

MARATO DE BARCELONA (13-3-2016)

Aquest  cap de setmana,  després de deixar el 2015  en blanc pel que fa a curses, he participat a la meva 2ª Marató. Aquesta  vegada ja  era maratonià  i per  tant la podia afrontar sense por i amb un objectiu  de temps.
El  objectiu  que hem vaig proposar va ser de 3 hores 30 minuts, això representava  baixar 22 minuts la meva  marca en marató.
Varem ser uns  quants   que ens varem  inscriure amb el mateix  objectiu ( Agustí, Said, Jordi i Pere).

Amb la gran Núria Picas a la fira del corredor

Com  cada any teniem una bona representació del club amb la  gent de Corre  amb mi.

Aqui els que varem correr la marató. Cal destacar  la Montse Barjuan  que participava a la seva  primera marató

Uns  instants  previs a la  sortida.

La  participació  aquest any va ser de 20.200  corredors.  Va  fer un dia  molt bo per  córrer  tot i que  va haver-hi  moments que feia  una  mica massa de calor.  Varem  sortir tots 5  junts però en Said va durar  al grup  1 km. 

Vaig anar  fins el km 7  amb el grup però a  partir d'allà van fer una  parada  tècnica, altrament dit  un "pipi"  i  jo vaig  continuar sol. El meu ritme va  ser constant i  ho demostra que la  primera  mitja marató vaig fer 1:45:12 i la  segona  mitja 1:45:19.  Vaig  dosificar   molt be i  fins hi tot  l'últim  kilòmetre vaig poder apretar  a 4,10.   Al  final al meu  rellotge van sortir 43,1 km  i el  temps  final  de 3 hores 30 min 30 segons.
No vaig  asolir  la marca que  tenia com objectiu però  després dels  problemes amb el sòlid i  la recaiguda  no les  tenia  totes  de  que ni tan sols  pogués acabar-la.
Més que content i  pensar  amb la pròxima quina serà.

 

La  finalització d'una  marató  es un sentiment difícil de descriure.  Just  quan  passes l'arc de l'arribada  tens unes emocions molt fortes  que  fins  hi tot et neguen els  ulls.  Hi  has invertit moltes  hores d'entrenaments  i esforços tan físics com  familiars com laborals.. Crec que tot això  et be de cop i en aquell moment esclates.  Això fa que  t'enganxi  córrer una marató i tot  i que  et costi  caminar i et facin malt les cames, els  peus, les  costelles  i  moltes  parts del cos, et dius quina serà la pròxima.
En  aquesta  recordo molt aquest  moment  però el que també  m'ha quedat marcat va ser quan va arribar el nostre president  l'abraçada que ens varem donar, crec que en aquell moment   solsament amb aquella  abraçada hem va  transmetre  la seva  felicitat i  jo  la meva.  

ELS MILLORS  COMPANYS

TUI MARATHON PALMA DE MALLORCA (19-10-2014)

Un  company de  club  en  fer els   42  anys  hem  va  dir  que era    edat de  marató, referint-se   que els  kilòmetres  de la  marató   son  també  42.   Doncs  tal dit  tal  fet.  Vaig  mig  preparar la marató   tot i que   per  molèsties  al   genoll  dret    vaig  quedar    molt  curt de   quilòmetres, i hem  vaig  llençar a  lo que seria  la meva  primera marató de  carretera. 
Hi  vàrem anar una   bona  representació del  Club.

 Varem  passar uns  dies  molt divertits de  riures i  companyerisme

 Però  la  cursa  es  la  cursa i el  diumenge  a  pimera  hora   a punt  per la   gran  fita.

 Val a  dir  que  com  que m'estrenava  en maratons de carretera, portava  un   gran  mestre  en aquesta  distància i en   totes les  altres  com es el presi del  club,  Agustí Jiménez,  que hem guiaria pas a pas    per  arribar  en les millors  condicions  possibles.  Estic  segur que sense  ell  no  ho hagués  aconseguit i li   vull donar  les  gràcies per   els  seus  consells i sacrificis pels  demés desinteressadament.

Com era d'esperar  calor,  molta  calor. 
A les  9:00  era la  sortida   davant la  catedral i  fèiem  un recorregut  d'anada i tornada  fins el port   amb   algun  desnivell arribant de  nou a la  catedral  sobre  km  10. 
 A les  10:00 del matí el sol   començava a  apretar  però  teníem  uns  10  km  pel  casc  antic  on   predominava  l'ombra però  molt dolents  per  seguir  un ritme  pels   desnivells i continuats    girs  pronunciats,  a  partir  d'aquí  quedaven 21 km a plè  sol i que per  acabar-ho de rematar    al  km  25  de la  cursa  va   tornar a  aflorar   el  dolor  al  genoll.   Per sort   portava  una  cinta  que  hem  vaig  posar  i  vaig    poder  seguir  amb  l'objectiu.
Al  km  36    vaig  trobar-me  el   famós  mur.   que  vaig  superar-lo amb  penes i treballs però en cap   moment     cap pensament  d'abandonament.

 Al  final   arribada   amb  molta  gent animant i   feliç  d'haber  fet marca  personal. 3h 52min 22 seg en la posició 308  de més de 1600   que  varen pendre  la  sortida.