miércoles, 16 de marzo de 2016

MARATO DE BARCELONA (13-3-2016)

Aquest  cap de setmana,  després de deixar el 2015  en blanc pel que fa a curses, he participat a la meva 2ª Marató. Aquesta  vegada ja  era maratonià  i per  tant la podia afrontar sense por i amb un objectiu  de temps.
El  objectiu  que hem vaig proposar va ser de 3 hores 30 minuts, això representava  baixar 22 minuts la meva  marca en marató.
Varem ser uns  quants   que ens varem  inscriure amb el mateix  objectiu ( Agustí, Said, Jordi i Pere).


Amb la gran Núria Picas a la fira del corredor





















































Com  cada any teniem una bona representació del club amb la  gent de Corre  amb mi.
Aqui els que varem correr la marató. Cal destacar  la Montse Barjuan  que participava a la seva  primera marató

Uns  instants  previs a la  sortida.



La  participació  aquest any va ser de 20.200  corredors.  Va  fer un dia  molt bo per  córrer  tot i que  va haver-hi  moments que feia  una  mica massa de calor.  Varem  sortir tots 5  junts però en Said va durar  al grup  1 km. 









Vaig anar  fins el km 7  amb el grup però a  partir d'allà van fer una  parada  tècnica, altrament dit  un "pipi"  i  jo vaig  continuar sol. El meu ritme va  ser constant i  ho demostra que la  primera  mitja marató vaig fer 1:45:12 i la  segona  mitja 1:45:19.  Vaig  dosificar   molt be i  fins hi tot  l'últim  kilòmetre vaig poder apretar  a 4,10.   Al  final al meu  rellotge van sortir 43,1 km  i el  temps  final  de 3 hores 30 min 30 segons.
No vaig  asolir  la marca que  tenia com objectiu però  després dels  problemes amb el sòlid i  la recaiguda  no les  tenia  totes  de  que ni tan sols  pogués acabar-la.
Més que content i  pensar  amb la pròxima quina serà.









La  finalització d'una  marató  es un sentiment difícil de descriure.  Just  quan  passes l'arc de l'arribada  tens unes emocions molt fortes  que  fins  hi tot et neguen els  ulls.  Hi  has invertit moltes  hores d'entrenaments  i esforços tan físics com  familiars com laborals.. Crec que tot això  et be de cop i en aquell moment esclates.  Això fa que  t'enganxi  córrer una marató i tot  i que  et costi  caminar i et facin malt les cames, els  peus, les  costelles  i  moltes  parts del cos, et dius quina serà la pròxima.
En  aquesta  recordo molt aquest  moment  però el que també  m'ha quedat marcat va ser quan va arribar el nostre president  l'abraçada que ens varem donar, crec que en aquell moment   solsament amb aquella  abraçada hem va  transmetre  la seva  felicitat i  jo  la meva.  



ELS MILLORS  COMPANYS